Diferències entre un Sommelier i un Enòleg

/in /by

Un sommelier i un enòleg poden ser molt similars, tenen algunes coses en comú com que tots dos es dediquen al vi, però no sempre solen estar als mateixos llocs de treball. Son dos figures molt importants en la presentació i elaboració del vi, però en canvi, tenen algunes diferencies.

Quina funció té un enòleg?

L’enòleg és el professional que treballa elaborant el vi a la vegada que treballa en un celler. Es l’encarregat de produir un vi que després arribarà als establiments on el sommelier farà la seva part de la feina. Un bon enòleg ha de conèixer tot el procés d’elaboració del vi, així com la seva composició, temps de maceració, decideix quan s’ha de recollir el raïm, embotellar…

Principal funció d’un sommelier

El sommelier es la persona que treballa de cara al públic com pot ser un restaurant, una bodega o una botiga especialitzada en vi. Es dedica a presentar i explicar el vi a la persona que finalment degustarà i gaudirà del vi.

Normalment es una persona molt empàtica i amb un gran do de gents, a la vegada, també ha de conèixer el vi que després oferirà al client final i aconsellarà en tot moment.

Tots dos professionals fan una tasca molt important i son responsables de fer-nos arribar a la nostra taula un gran vi que podrem gaudir.

Què és l’anàlisi enològic del vi?

/in /by

L’anàlisi enològic és el procés que permet estudiar a profunditat la composició del vi. Aquest estudi és efectuat pels especialistes en vi, coneguts com a tècnics enòlegs. Aquí us expliquem més sobre la importància d’aquest procés que, moltes vegades, és requisit necessari per a l’exportació del producte.

Per què és important analitzar la composició del vi?

La tasca de l’enòleg consisteix a conèixer bé la composició química i l’evolució del vi en les diverses etapes. Per això, cal comprendre cadascun dels factors que intervenen en el procés de maduració del raïm, en la producció dels vins, així com en els tractaments aplicats i en la seva conservació.

La importància de l’anàlisi enològica, que s’ha de fer de manera contínua, és deguda a la seguretat alimentària dels consumidors ia la qualitat que assoleix el vi en si. En alguns casos, fins i tot, l’anàlisi del vi és un requisit per exportar-lo.

Hi ha diversos tipus d’anàlisi enològica, entre les quals es destaquen els següents:

  • Anàlisis fisicoquímiques
  • Microbiològics
  • Estudis de precipitats
  • Estudis d’al·lèrgens, toxines o fitosanitaris
  • Control d’estabilitats

En general, els cellers de gran capacitat compten amb el personal capacitat per efectuar l’anàlisi enològic del seu producte de fabricació. S’hi cobreixen els processos que comprèn la producció del vi, l’elaboració i l’embotellament. Per contra, els cellers de menor envergadura es veuen en l’obligació de portar les mostres a laboratoris per fer-ne l’estudi.

Alguns països, com la Xina, el Japó i el Brasil, exigeixen l’anàlisi enològic oficial abans de permetre l’ingrés dels vins d’importació als seus territoris.

Caducitat del vi embotellat

/in /by

Encara que sembli incert, amb el pas el temps el vi pot tornar-se inadequat per al consum per tenir un aspecte “avinagrat”. I, és que, depenent del tipus de vi al passar mesos o anys pot arribar a la seva màxima qualitat i al excedir-se el temps va perdent les seves qualitats.

Quan ha de ser consumit un vi embotellat?

Alguns vins aconsegueixen la seva màxima qualitat en un lapse de mesos, mentre que altres d’alt prestigi, com els vins negres, poden superar les quatre o cinc dècades. Fins i tot, alguns vins més purs i refinats poden tenir condicions òptimes per al consum per més d’un segle.

A continuació, indiquem d’algunes normes generals de durada dels vins:

  • Vins rosats: es recomana consumir-abans de complir-se un any a partir de la seva data d’embotellat. Alguns poden arribar fins a dos anys de vida.
  • Vi blanc: els vins blancs joves aguanten entre un i dos anys posteriors al seu embotellat. Per la seva banda, el vi blanc amb criança en bóta pot durar entre tres i cinc anys.
  • Vins negres: Es recomana consumir el vi negre jove abans dels dos. El Negre criança pot durar entre dos i cinc anys, mentre que el vi negre reserva pot conservar entre sis i deu anys.
  • Vi negre gran reserva: pot aguantar fins a 15 anys, a l’igual que el vi olorós. Fins i tot, alguns d’aquest tipus poden durar dècades.

Per la seva banda, es recomana consumir els vins escumosos abans de complir l’any d’embotellament, a causa que van perdent gas carbònic. Un temps similar es recomana per als vins de Jerez.

Quines diferències hi ha entre els tipus de vins?

/in /by

Entre els diversos tipus de vins hi ha diferències marcades, dignes de tenir en compte a l’hora d’analitzar les seves qualitats. Més enllà de la seva estada a roure o de tenir bóta, els vins joves, criances i reserves són diferenciables per les seves característiques.

Diferències entre els vins joves, criances i reserves

En el sistema de diferenciació és possible determinar les característiques de la vinya, el procés de fermentació, així com la vida de el vi després de ser embotellat. Aquí t’expliquem cada un dels factors que incideixen en la diferenciació dels vins:

  • L’antiguitat de la vinya. els vins joves depenen de vinyes també joves. La maduració dels fruits és més prolongada i els tanins resulten més suaus. Per això, aquests vins són més afruitats i posseeixen menys estructura. Els vins de criança i reserva s’obtenen de vinyes més velles, la qual cosa permet major quantitat de tanins i polifenols en els fruits.
  • Pel que fa a la fermentació, els vins joves no es maceren molt. Són fermentats a baixes temperatures per afavorir les aromes afruitats. Per la seva banda, les criances se sotmeten a fermentacions llargues i temperatures altes per proporcionar estructura a el vi.
  • Un vi de criança roman en bóta a l’almenys durant sis mesos i sis en ampolla. Per la seva banda, el temps de criança en bóta de vi reserva sol ser de 12 mesos i altres 12 a l’ampolla abans de ser exposat en el mercat.

Finalment, l’ús de la fusta ideal permet aconseguir l’equilibri perfecte en l’aroma i el sabor dels vins de criança.

Sota quina temperatura s’ha de consumir el vi?

/in /by

Un factor important que ens permet gaudir de el bon vi és la temperatura de conservació. No obstant això, això depèn del gust de consumidor. No obstant, segons el tipus de vi es recomanen nivells de temperatura que garanteixin el màxim gaudi de la seva aroma i sabor.

La temperatura també depèn del tipus de vi

Tot i que els gustos del consumidor incideixen en la percepció de la temperatura ideal per al vi, la veritat és que aquesta depèn del tipus de vi del qual parlem. Per això, aquí esmentarem algunes claus per trobar les temperatures idònies per gaudir del vi.

  • Els vins negres joves es serveixen a menor temperatura, que oscil·la entre els 9 °C. Els vins negres amb més de sis mesos en ampolla es gaudeixen millor a uns 15 °C de temperatura. I, les reserves i grans reserves es recomana consumir-lo a una temperatura de 17 °C
  • Els vins blancs dolços són ideals a temperatures baixes de fins a 8 °C, mentre que el vi blanc jove i el vi blanc fermentat en bóta mostren millor els seus matisos a temperatures de 10 °C i 12 °C, respectivament.
  • Els vins rosats la temperatura de 10 °C permet ressaltar la seva finor i qualitat tànnica.

Els vins de Jerez no requereixen d’un nivell de temperatura exigent. Aquesta dependrà del tipus de maridatge triat per al seu consum. Per la seva banda, es recomana beure els vins escumosos a una temperatura entre 6 i 8 °C i els vins fins i camamilles s’han de servir molt freds, sota temperatures entre 5 ° i 7 °C.

Què són els destil·lats de vi?

/in /by

Els comerciants holandesos van ser els responsables de l’origen dels destil·lats de vi. Ells es van adonar que, al destil·lar el vi, s’estalviava més espai en els vaixells i, a més, no es deteriorava el producte a causa de l’alt contingut d’alcohol.

Tipus de brandi o destil·lats de vi

Dels tipus de destil·lats de vi cal diferenciar els aiguardents que s’obtenen al destil·lar el vi i les holandes, que afegeixen residus del vi per sumar aromes. Aquest procés d’envelliment té lloc en bótes de roure i és més complex que la del destil·lat de vi comú. Entre les holandes més reconegudes estan les següents:

Conyac francès

És molt reconegut en el món. És elaborat a Conyac, França. Es prepara a força de raïm blanc poc aromàtiques i de poca maduresa. Es manté a l’almenys dos anys en procés d’envelliment i, posteriorment, es barreja amb altres conyacs. Hi ha conyacs que poden arribar fins a 50 anys d’envelliment.

Brandy de Jerez

Posseeix Denominació d’Origen. Per a la seva elaboració s’utilitzen vins blancs de Airen i Palomino. Segons el procés, es divideix en brandi solera, brandi reserva o brandi gran reserva, amb un, tres i deu anys de maduració, respectivament.

Armagnac

Procedeix d’Armagnac, a sud-oest de França. S’obté de la destil·lació de vi blanc sec que s’obté de varietats de raïm Ugni Blanc, Bacco, la colombard i la folle blanche.

Pisco peruà

Es produeix a Xile i al Perú. S’obté a partir d’un vi dolç del raïm pisquera com és cridada a la regió. Es destaca en la família de còctels per a la preparació de el pisco “sour”, a força de llimona.

Aquestes begudes, destil·lats de vi, posseeixen un grau alcohòlic que varia entre el 36 i el 45%. Als destil·lats de vi, se’ls crida també brandis, paraula derivada de l’holandès “branwijin”, que significa “vi cremat”.

Per què mengem 12 raïms al cap d’any?

/in /by

Sabies l’origen del perquè mengem 12 raïms la nit de Cap d’Any en sonar les 12 campanades? T’expliquem on es va originar aquest costum perquè en puguis presumir explicant una anècdota davant de la teva família durant els dies de Nadal.

12 raïms són com els 12 mesos que tenim al davant i per això sempre ens preparem hores abans per al gran moment, on el rellotge passa de les 12 de la nit on passem al següent any. Campanada després de campanada, anem prenent raïm a raïm fins a completar la nostra copa.

Per què mengem 12 raïms?

Sembla que aquesta tradició ha prevalgut al voltant de l’any 1909. Les cròniques ens expliquen d’una collita sorprenent, tant quantitativa com qualitativament. Així, els viticultors alacantins de la Serra d’Aitana van regalar part del raïm als madrilenys que passejaven per la Puerta del Sol dies abans del 31 de desembre. Sembla que en aquella època ja era costum enviar i servir raïms a aquests llocs de la capital per Nadal amb torró de Gijón i Alacant. El que sembla segur és que per aquelles dates ja hi havia costum de prendre raïm la nit de Cap d’Any.

El 1894, un diari d’aquells temps va publicar un article en què descriu la pràctica provenia de França i que va ser adoptada per molts espanyols de classe alta. Aquesta pràctica consistia a prendre xampany i menjar raïms en sonar cada campanada. Amb el temps, diversos madrilenys van decidir anar a la Porta del Sol a menjar raïms i prendre xampany.

Encara que ningú coneixia persones d’origen francès que mengessin raïm a la nit de cap d’any, tots afirmaven que era un costum francès. A poc a poc també es va estendre per tota Amèrica Llatina i també és celebrat per la comunitat hispana als Estats Units. La tradició ha estat refinada i hem creat 12 raïms que representen 12 mesos, 12 mesos de bona sort i prosperitat.

Camp de Borja: el regnat la garnatxa

/in /by

El Camp de Borja es destaca per la influència de la pressió entre el Mar Cantàbric i el Mediterrani, que dóna lloc a alts contrastos de temperatura, condicions propícies per al cultiu i la producció de la garnatxa. Així, aquesta varietat es destaca particularment a la zona.

Camp de Borja amb Denominació d’Origen

Amb denominació d’Origen, situada a nord-oest de la província de Saragossa, el Camp de Borja posseeix els més autèntics vins, demandats pel mercat internacional. Allà, es produeixen vins monovarietals de garnatxa, amb alta qualitat.

El Camp de Borja posseeix un contrast tèrmic entre estacions i entre hores del dia i la nit. Igualment, destaca el clima continental mediterrani, amb poques precipitacions. Les vinyes es localitzen a una altitud que varia entre els 350 i 700 metres.

En altituds baixes, amb sòls bru calcaris, s’obtenen vins càlids, forts i molt aromàtics. Allà es conreen garnatxes en got i en espadera. En altituds mitjanes, prevalen els sòls argilo-ferrosos i cascajosos, d’on resulten vins intensos i carnosos. Mentre que, a la zona més alta, on els sòls són pedregosos, s’obtenen vins més fins i elegants.

Al Camp de Borja, de les més de 7 mil hectàrees, gairebé la meitat dels ceps registrades en la denominació d’origen corresponen a la varietat de garnatxa.

En la denominació d’Origen de el Camp de Borja es produeixen infinitat de vins blancs, rosats, negres joves, criances, reserves, grans reserves. Igualment, es produeixen vins de licor com moscatells i misteles.

Coneix la Ribera de Duero

/in /by

La ribera de Duero és coneguda molt particularment per ser una zona de gran prestigi en la producció de vins a nivell internacional, amb una taxa d’exportació de al menys un 30%. L’altitud mitjana de 800 metres sobre el nivell de la mar li proporciona a aquesta zona una particular climatologia amb altes diferències tèrmiques entre les hores del dia i les de la nit. Això garanteix una maduració molt especial en els cultius de raïm.

Riquesa i fertilitat de la vall de Duero

L’àmplia varietat de sòls de la vall de Duero comptabilitza 32 tipus de sòls. Pel que fa a l’relleu, també hi ha diversitat. Unes vessants de la vall estan orientades cap al sud i altres cap al nord. Per la seva banda, l’altitud influeix significativament, ja que defineix els tipus de sòl (estrats) sobre les temperatures.

El clima mediterrani de la zona és posseïdor de dos períodes, la primavera i la tardor. Es caracteritza per la presència d’un llarg hivern i un curt però fort estiu. Les precipitacions, que assoleixen uns 450 mm, es concentren a la tardor i hivern, dos moments en què la planta està en “dormició”.

Aquestes característiques garanteixen a les vinyes un cicle ràpid influenciat per les gelades de la primavera, que sol concloure amb una maduració pausada i perllongada. Aquestes condicions de maduració asseguren que els fruits siguin més dolços.

Entre les varietats que es conreen a Ribera de Duero estan la Ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot, Malbec i Garnatxa Negra, per als vins negres, i en les varietats blanques, Albillo més gran.

La tradició de la vinicultura a Ribera de Duero té les seves arrels en el passat històric, que data d’uns 2.700 anys, d’antiguitat quan els vacceus ja consumien vi en aquestes terres.

Coneix el millor vi per acompanyar una paella

/in /by

El plat espanyol amb més presència internacional és la paella. La seva infinita varietat està present en qualsevol punt a nivell mundial. Aquest exquisit plat és un bon candidat per al maridatge amb vi i, malgrat que no hi ha regla única, aquí et presentem una sèrie de recomanacions sobre el millor vi per acompanyar una paella.
Read more