5 curiositats sobre els vins DO Empordà

Els vins D. O. Empordà són valorats a nivell nacional i internacional per la seva alta qualitat d’aquesta regió de la Mediterrània. En la tradició vitivinícola, ressalten per les seves qualitats peculiars que caracteritzen les riqueses de les terres d’aquesta zona.

Per què són reconeguts els vins D. O. Empordà?

Has de saber, que els vins D. O. Empordà s’obtenen de raïm excepcionals que es conreen particularment a nord-est de Catalunya. A continuació, enumerem 5 curiositats sobre aquests exquisits vins:

1. Identitat i origen de el vi Empordà

Els seus orígens es remunten a el segle VI a.C., quan existia la colònia grega Empúries. Quatre-cents anys després, els vins van ser exportats a tot l’Imperi Romà. Cap a l’Edat Mitjana, va ser impulsada la producció de vins autòctons, convertint-se en pilar econòmic de la regió.

2. Van sobreviure a la plaga

Cap al segle XIX els cultius de raïm es van enfrontar a la plaga de la fil·loxera. Aquests insectes van atacar significativament, de manera que recuperar-no va ser una tasca fàcil.

3. Per la seva diversitat de sabors

Vins negres, blancs, dolços, rosats i escumosos, estan dins de la rica varietat de vins de l’Empordà. Entre aquests destaca la reconeguda ‘Garnatxa de l’Empordà’ o El ‘Moscatell de l’Empordà’.

4. Qualitat reconeguda

Els vins DO Empordà es troben entre els vins espanyols més reconeguts. De fet, la ‘Guia Peñín’, l’any 2018, va qualificar d’excel·lent a 82 vins d’aquesta denominació d’origen.

5. Entorn natural privilegiat

A nord-est de Catalunya, la ubicació geogràfica dels cultius és propícia per estar exposada als freds vents de la tramuntana.

Els vins D. O. Empordà són de qualitat excepcional en aquesta zona de la Mediterrània, ja que les condicions climàtiques propicien fruits d’alta qualitat que es tradueixen en exquisideses de vins i varietat per als més exigents paladars.

Vins blanc afruitats una interessant elecció

Els vins afruitats ofereixen una interessant gamma d’aromes i sabors que provenen de les seves notes fruiteres tan marcades a s’originen pel tipus de raïm que s’empra en la seva producció, que pot donar-los tons d’albercoc, préssec, poma mora o fins i tot alguns matisos exòtics de plàtan.

Aquests vins evoquen records de fruites madures que ens regalen tot la seva aroma i sabor, que no necessàriament són raïm; aquestes per descomptat li donen la seva personalitat d’acord amb les seves característiques organolèptiques i el temps en què són recollides.

Blancs afruitats

Per a l’elaboració de vins blancs afruitats s’utilitzen diferents ceps entre elles:

  • Malvesia: una varietat d’origen mediterrani que s’empra majorment en l’elaboració de vins dolços, ofereix notes afruitades de préssec, poma i meló.
  • Moscatell: Una família molt extensa de raïm que inclou prop de 200 varietats, totes aromàtiques i amb notes florals, aquest raïm és ideal per a la fabricació de vins afruitats, aporta matisos cítrics i notes d’albercoc.
  • Verdejo: un raïm blanc nascut de l’encreuament de la castellana blanca i la savagnin, se li empra en l’elaboració de vins afruitats modernament alcohòlics amb cos i suavitat, amb notes de poma i pera i lleus tons d’herbes aromàtiques.
  • Albariño: Una varietat pròpia de Galícia, per la seva maduració tardana els vins afruitats produïts amb aquest raïm presenten una graduació alcohòlica de mitjana a elevada amb certs matisos florals, destaquen a a més les seves notes de préssec i taronja.
  • Ull de llebre blanc: un raïm de gran sabor que permet elaborar vins afruitats amb notes de fruites tropicals cítriques i notes de plàtan.

Vins i carns d’au: Quin és el secret del seu maridatge?

Les diferents carns d’au ens ofereixen interessants opcions per al maridatge que van més enllà de tradicional vi negre, aquestes carns tan especials i de subtil sabor admeten també blancs i rosats que aconsegueixen crear un perfecte equilibri, on plat i vi conserven el seu protagonisme i brinden un grata experiència sensorial.
Read more

Consells per maridar vins amb peix i marisc

Els peixos, mariscs i altres fruits de la mar són un lloc ideal per a un dinar memorable, especialment quan es mariden amb el vi adequat, que realç el sabor de cada plat i faci grata l’experiència culinària.

Els peixos com el salmó i peixos blaus com la tonyina, el peix espasa, el verat i la bonica, per gust intens i contingut de greix mariden molt bé amb pinot noir o Chardonnay que hagin passat al menys 6 mesos en botes de roure. Els vins rosats fruiters i cítrics són també una bona elecció, realcen el gust fort de peix i brinden frescor al paladar.

Read more

Vi negre el millor aliat del cor

El vi negre, d’acord a estudis realitzats per especialistes en diverses parts de la planeta, és el millor aliat per al cor, fins i tot molts experts recomanen una copa a el dia, ja que, els negres potencien i eleven el colesterol bo present en la sang i han provat ser eficaços per prevenir complicacions cardiovasculars.

Beure un bon vi negre ajuda a més a potenciar l’agilitat mental, s’ha demostrat científicament que el seu consum moderat millores les funcions cognitives, els antioxidants presents en el vi prevenen l’arteriosclerosi i milloren circulació sanguínia.

Read more

Què caracteritza un vi jove?

Un vi jove és aquell que és de l’any o aquells vins que no tenen criança en ampolla o bóta, presenten un sabor molt agradable en boca, pocs tanins i aromes primàries pronunciats, són ideals per gaudir o per maridar amb àpats lleugers.

Els vins joves, per regla general, presenten molt poca maceració entre la pell i el most i cap o molt reduïda estada en bóta, els seus sabors primaris i secundaris tan marcats provenen del raïm i de la fermentació controlada a temperatures que oscil·len entre els 24 i 25 ° C. el seu consum en l’any permet gaudir dels seus excel·lents propietats organolèptiques.

Rosats joves

Els rosats són els vins joves de major consum en l’any de producció, a causa que la seva singular color és producte d’una curta maceració, ja que en curt temps es tornen brillants o molt apagats, se’ls considera com els vins de l’any més autèntics i poden degustar-se poc temps després de ser embotellats per tastar i gaudir de les seves propietats.

Blancs joves

Els vins blancs joves tenen molt poca maceració i en alguns casos cap; les seves armes florals i fruiters provenen del tipus de raïm emprada i la fermentació a temperatura constant a 20 o 22 ° C.

Negres joves

Els vins negres joves es produeixen de forma tradicional trepitjant el raïm i barrejant pells i most, després es fermenten a baixa temperatura perquè puguin aprofitar el potencial aromàtic del raïm; també es poden produir a través de maceració carbònica, que els permet obtenir una agradable aroma afruitat.

Indicacions Geogràfiques en els Vins de la Rioja

S’han incorporat noves normatives a la Denominació d’Origen Qualificada Rioja per millorar el seu procés de competitivitat. Les indicacions geogràfiques afegides amb la normativa complementaran les categories tradicionals que tots coneixem sobre l’envelliment de el vi en bota.

Aquestes indicacions han de ser considerades per les zones geogràfiques així que aquí te les deixarem:

Vi de Zona

Aquesta categoria està basada en les 3 diferents zones de producció de vins. Aquí podem trobar 3 zones, la Rioja Alabesa, Rioja Alta i Rioja Oriental.

Ara la comercialització dels vins serà classificada per Zona Rioja Alvesa, Zona Rioja Alta i Zona Rioja Oriental en comptes de subzones com es coneixien anteriorment.

Requisits:

  • El celler ha d’estar ubicada a la zona descrita a l’etiqueta
  • Els raïms han de provenir en un 85% d’aquesta zona. La resta ha de ser d’àrea limítrofa
  • La vinculació de les vinyes limítrofs per al 15% dels raïms, ha de tenir al menys 10 anys i ha de ser exclusiva
  • L’elaboració, criança i embotellat ha de realitzar a la zona

Vin de Municipi

Els vins podran ser elaborats en els 144 municipis del territori. La Rioja compta amb 118, Àlaba 18 i Navarra amb 8. L’etiquetatge serà “Vi de” Seguit de l’municipi on està elaborat.

La normativa indica que l’elaboració de vins s’ha de fer en un celler dins d’aquest municipi i amb raïm i instal·lacions en el mateix municipi.

Vinyes Singulars

Aquesta indicació vincularà paratges, amb extensions geogràfiques més petites que la dels vins de municipi. En aquests paratges hauran de ressaltar característiques agrogeológicas i climatològiques que creuen una diferència amb l’entorn.

En aquests paratges s’obtindran vins amb trets i qualitats singulars. Així podran vincular la seva procedència i destacar la seva qualitat.

Requisits:

  • El raïms ha de procedir únicament de l’paratge qualificat com vinya singular
  • L’edat de la vinya no ha de ser inferior a 35 anys
  • Producció màxima de raïm de 5000kg / ha en varietats negres i 6922kg / ha en varietats blanques.
  • Doble valoració qualitativa
  • Valoració final Excel·lent

Parts del raïm (per a l’elaboració de el vi)

Sense raïm no podríem fer vi. Per poder elaborar el vi, s’utilitzen algunes parts del raïm, per això t’ensenyarem a reconèixer aquestes parts i quina és la seva funció en l’elaboració del vi.

Els raïms de raïm es donen en el Vinya, arbre utilitzat comunament per elaborar el vi. L’espècie més utilitzada és la Vitis Vinifera. En aquests raïms podem trobar les parts del raïm, com el són la rapa, la pell, la polpa, la pruïna i la llavor. No totes les parts són utilitzades per al vi, així que t’ho explicarem.

Polpa

Aquesta és la part més important del raïm, és la seva part interior. Conté tots els components que arribarà a el vi finalitzat. S’utilitza per elaborar el most, que és el producte inicial per a la començar l’elaboració de el vi. Hi podrem trobar els sucres, líquids i àcids que faran possible la fermentació alcohòlica del vi.

Pell

La pell conté en la seva capa exterior la pruïna, una capa amb aspecte cerós que és important per contenir llevats que afavoriran la fermentació. La part interior de la pell, aporta els components fenòlics amb característiques organolèptiques. A més, s’encarrega de la pigmentació del vi.

Rapa i Llavors

Aquestes dues parts tenen poca rellevància en l’elaboració del vi. Es té cura de no trencar les llavors per no aportar característiques amargues a el vi. D’altra banda, la rapa s’utilitza en només alguns vins durant el procés de fermentació alcohòlica.

Elaboració de vins escumosos

L’elaboració dels vins escumosos sol ser de les més complicades a causa de que els seus mètodes requereixen d’una metodologia específica que permetrà la creació de les bombolles. Això es deu al fet que les bombolles són creades per Diòxid de carboni (CO2).

Aquesta elaboració pot ser donada de dues maneres. L’elaboració natural a l’ampolla. I la següent és l’elaboració química mitjançant la pressurització.

Elaboració de vins escumosos al natural

Els vins passen per un procés de fermentació, la qual cosa ajuda a que es produeixi l’alcohol per després ser embotellat. En el cas dels vins escumosos, aquests s’embotellen just abans d’acabar aquest procés i normalment ha de ser realitzat en l’hivern. D’aquesta manera, els llevats entraran en hibernació fins que tornin a trobar-se en una temperatura adequada per seguir la seva fermentació. Quan aquest passa, els llevats seguiran el seu procés, però en aquest cas, deixaran com a residu diòxid de carboni, que provocarà les bombolles en el vi. Després d’això, aquest vi és canviat d’ampolla afegint més vi per crear l’estil que tindrà aquest vi escumós.

Mètode Transfer

Aquest és un mètode més complex, molt semblant a l’natural. Però en comptes de passar per una segona fermentació a l’ampolla, es buiden en un tanc pressuritzat per acabar el procés i donar-li l’estil a el vi. D’aquesta manera, després de preparar el vi escumós torna a ser embotellat.

Mètode vas clos

En aquest mètode la fermentació alcohòlica es realitza en un tanc segellat i pressuritzat. En el tanc es controlen les temperatures. En aquest mètode els vins es clarifiquen mitjançant el fred i això marcarà l’estil de el vi escumós. El seu embotellament és realitzat mitjançant processos també pressuritzats. Aquest mètode és l’aplicat als vins escumosos de baix cost.

Indicacions Geogràfiques del Vi a la UE

Actualment en el marc legal de l’EU els vins poden pertànyer a dues categories; La categoria de Vins amb Indicació Geogràfica o la categoria de vins sense indicació. Dins del que són les categories de vins amb indicació geogràfica, trobem dues classificacions, la Denominació d’Origen Protegida i la Indicació Geogràfica Protegida.

Denominació d’Origen Protegida (DOP)

Aquests són els vins que la seva qualitat i característiques són exclusivament degudes a la seva procedència geogràfica. El 100% del raïm utilitzades per elaborar-provenen de la zona geogràfica de producció i tenen lloc en aquesta zona. S’han d’obtenir de varietats de raïm de Vitis Vinifera.

Indicació Geogràfica Protegida (IGP)

Aquests vins posseeixen qualitat, reputació i característiques del seu origen geogràfic. El 85% dels raïms de procedir de la zona geogràfica exclusiva d’origen i la seva elaboració ha de ser en la mateixa àrea geogràfica. S’obtenen de varietats de la Vitis Vinifera i altres espècies del gènere Vitis.

Nova Normativa

La normativa indica que l’Organització del Mercat Vitivinícola realitzarà el reconeixement de les indicacions geogràfiques i les denominacions mitjançant la Comissió d’aquesta organització. El procediment d’inclusió del registre comunitari resultarà semblant al de DOP o IGP de la resta dels productes que tinguin origen agrícola.

La nova normativa també permet que qualsevol vi elaborat fora de les fronteres es trobi protegit dins de la UE sol·licitant-ho, sempre que compleixi amb els requisits de normativa, qualitat i característiques com Vi DOP o Vi IGP.