Consells per maridar vins amb peix i marisc

Els peixos, mariscs i altres fruits de la mar són un lloc ideal per a un dinar memorable, especialment quan es mariden amb el vi adequat, que realç el sabor de cada plat i faci grata l’experiència culinària.

Els peixos com el salmó i peixos blaus com la tonyina, el peix espasa, el verat i la bonica, per gust intens i contingut de greix mariden molt bé amb pinot noir o Chardonnay que hagin passat al menys 6 mesos en botes de roure. Els vins rosats fruiters i cítrics són també una bona elecció, realcen el gust fort de peix i brinden frescor al paladar.

Read more

Vi negre el millor aliat del cor

El vi negre, d’acord a estudis realitzats per especialistes en diverses parts de la planeta, és el millor aliat per al cor, fins i tot molts experts recomanen una copa a el dia, ja que, els negres potencien i eleven el colesterol bo present en la sang i han provat ser eficaços per prevenir complicacions cardiovasculars.

Beure un bon vi negre ajuda a més a potenciar l’agilitat mental, s’ha demostrat científicament que el seu consum moderat millores les funcions cognitives, els antioxidants presents en el vi prevenen l’arteriosclerosi i milloren circulació sanguínia.

Read more

Què caracteritza un vi jove?

Un vi jove és aquell que és de l’any o aquells vins que no tenen criança en ampolla o bóta, presenten un sabor molt agradable en boca, pocs tanins i aromes primàries pronunciats, són ideals per gaudir o per maridar amb àpats lleugers.

Els vins joves, per regla general, presenten molt poca maceració entre la pell i el most i cap o molt reduïda estada en bóta, els seus sabors primaris i secundaris tan marcats provenen del raïm i de la fermentació controlada a temperatures que oscil·len entre els 24 i 25 ° C. el seu consum en l’any permet gaudir dels seus excel·lents propietats organolèptiques.

Rosats joves

Els rosats són els vins joves de major consum en l’any de producció, a causa que la seva singular color és producte d’una curta maceració, ja que en curt temps es tornen brillants o molt apagats, se’ls considera com els vins de l’any més autèntics i poden degustar-se poc temps després de ser embotellats per tastar i gaudir de les seves propietats.

Blancs joves

Els vins blancs joves tenen molt poca maceració i en alguns casos cap; les seves armes florals i fruiters provenen del tipus de raïm emprada i la fermentació a temperatura constant a 20 o 22 ° C.

Negres joves

Els vins negres joves es produeixen de forma tradicional trepitjant el raïm i barrejant pells i most, després es fermenten a baixa temperatura perquè puguin aprofitar el potencial aromàtic del raïm; també es poden produir a través de maceració carbònica, que els permet obtenir una agradable aroma afruitat.

Indicacions Geogràfiques en els Vins de la Rioja

S’han incorporat noves normatives a la Denominació d’Origen Qualificada Rioja per millorar el seu procés de competitivitat. Les indicacions geogràfiques afegides amb la normativa complementaran les categories tradicionals que tots coneixem sobre l’envelliment de el vi en bota.

Aquestes indicacions han de ser considerades per les zones geogràfiques així que aquí te les deixarem:

Vi de Zona

Aquesta categoria està basada en les 3 diferents zones de producció de vins. Aquí podem trobar 3 zones, la Rioja Alabesa, Rioja Alta i Rioja Oriental.

Ara la comercialització dels vins serà classificada per Zona Rioja Alvesa, Zona Rioja Alta i Zona Rioja Oriental en comptes de subzones com es coneixien anteriorment.

Requisits:

  • El celler ha d’estar ubicada a la zona descrita a l’etiqueta
  • Els raïms han de provenir en un 85% d’aquesta zona. La resta ha de ser d’àrea limítrofa
  • La vinculació de les vinyes limítrofs per al 15% dels raïms, ha de tenir al menys 10 anys i ha de ser exclusiva
  • L’elaboració, criança i embotellat ha de realitzar a la zona

Vin de Municipi

Els vins podran ser elaborats en els 144 municipis del territori. La Rioja compta amb 118, Àlaba 18 i Navarra amb 8. L’etiquetatge serà “Vi de” Seguit de l’municipi on està elaborat.

La normativa indica que l’elaboració de vins s’ha de fer en un celler dins d’aquest municipi i amb raïm i instal·lacions en el mateix municipi.

Vinyes Singulars

Aquesta indicació vincularà paratges, amb extensions geogràfiques més petites que la dels vins de municipi. En aquests paratges hauran de ressaltar característiques agrogeológicas i climatològiques que creuen una diferència amb l’entorn.

En aquests paratges s’obtindran vins amb trets i qualitats singulars. Així podran vincular la seva procedència i destacar la seva qualitat.

Requisits:

  • El raïms ha de procedir únicament de l’paratge qualificat com vinya singular
  • L’edat de la vinya no ha de ser inferior a 35 anys
  • Producció màxima de raïm de 5000kg / ha en varietats negres i 6922kg / ha en varietats blanques.
  • Doble valoració qualitativa
  • Valoració final Excel·lent

Parts del raïm (per a l’elaboració de el vi)

Sense raïm no podríem fer vi. Per poder elaborar el vi, s’utilitzen algunes parts del raïm, per això t’ensenyarem a reconèixer aquestes parts i quina és la seva funció en l’elaboració del vi.

Els raïms de raïm es donen en el Vinya, arbre utilitzat comunament per elaborar el vi. L’espècie més utilitzada és la Vitis Vinifera. En aquests raïms podem trobar les parts del raïm, com el són la rapa, la pell, la polpa, la pruïna i la llavor. No totes les parts són utilitzades per al vi, així que t’ho explicarem.

Polpa

Aquesta és la part més important del raïm, és la seva part interior. Conté tots els components que arribarà a el vi finalitzat. S’utilitza per elaborar el most, que és el producte inicial per a la començar l’elaboració de el vi. Hi podrem trobar els sucres, líquids i àcids que faran possible la fermentació alcohòlica del vi.

Pell

La pell conté en la seva capa exterior la pruïna, una capa amb aspecte cerós que és important per contenir llevats que afavoriran la fermentació. La part interior de la pell, aporta els components fenòlics amb característiques organolèptiques. A més, s’encarrega de la pigmentació del vi.

Rapa i Llavors

Aquestes dues parts tenen poca rellevància en l’elaboració del vi. Es té cura de no trencar les llavors per no aportar característiques amargues a el vi. D’altra banda, la rapa s’utilitza en només alguns vins durant el procés de fermentació alcohòlica.