Vins blanc afruitats una interessant elecció

Els vins afruitats ofereixen una interessant gamma d’aromes i sabors que provenen de les seves notes fruiteres tan marcades a s’originen pel tipus de raïm que s’empra en la seva producció, que pot donar-los tons d’albercoc, préssec, poma mora o fins i tot alguns matisos exòtics de plàtan.

Aquests vins evoquen records de fruites madures que ens regalen tot la seva aroma i sabor, que no necessàriament són raïm; aquestes per descomptat li donen la seva personalitat d’acord amb les seves característiques organolèptiques i el temps en què són recollides.

Blancs afruitats

Per a l’elaboració de vins blancs afruitats s’utilitzen diferents ceps entre elles:

  • Malvesia: una varietat d’origen mediterrani que s’empra majorment en l’elaboració de vins dolços, ofereix notes afruitades de préssec, poma i meló.
  • Moscatell: Una família molt extensa de raïm que inclou prop de 200 varietats, totes aromàtiques i amb notes florals, aquest raïm és ideal per a la fabricació de vins afruitats, aporta matisos cítrics i notes d’albercoc.
  • Verdejo: un raïm blanc nascut de l’encreuament de la castellana blanca i la savagnin, se li empra en l’elaboració de vins afruitats modernament alcohòlics amb cos i suavitat, amb notes de poma i pera i lleus tons d’herbes aromàtiques.
  • Albariño: Una varietat pròpia de Galícia, per la seva maduració tardana els vins afruitats produïts amb aquest raïm presenten una graduació alcohòlica de mitjana a elevada amb certs matisos florals, destaquen a a més les seves notes de préssec i taronja.
  • Ull de llebre blanc: un raïm de gran sabor que permet elaborar vins afruitats amb notes de fruites tropicals cítriques i notes de plàtan.

Vins i carns d’au: Quin és el secret del seu maridatge?

Les diferents carns d’au ens ofereixen interessants opcions per al maridatge que van més enllà de tradicional vi negre, aquestes carns tan especials i de subtil sabor admeten també blancs i rosats que aconsegueixen crear un perfecte equilibri, on plat i vi conserven el seu protagonisme i brinden un grata experiència sensorial.
Read more

Consells per maridar vins amb peix i marisc

Els peixos, mariscs i altres fruits de la mar són un lloc ideal per a un dinar memorable, especialment quan es mariden amb el vi adequat, que realç el sabor de cada plat i faci grata l’experiència culinària.

Els peixos com el salmó i peixos blaus com la tonyina, el peix espasa, el verat i la bonica, per gust intens i contingut de greix mariden molt bé amb pinot noir o Chardonnay que hagin passat al menys 6 mesos en botes de roure. Els vins rosats fruiters i cítrics són també una bona elecció, realcen el gust fort de peix i brinden frescor al paladar.

Read more

Vi negre el millor aliat del cor

El vi negre, d’acord a estudis realitzats per especialistes en diverses parts de la planeta, és el millor aliat per al cor, fins i tot molts experts recomanen una copa a el dia, ja que, els negres potencien i eleven el colesterol bo present en la sang i han provat ser eficaços per prevenir complicacions cardiovasculars.

Beure un bon vi negre ajuda a més a potenciar l’agilitat mental, s’ha demostrat científicament que el seu consum moderat millores les funcions cognitives, els antioxidants presents en el vi prevenen l’arteriosclerosi i milloren circulació sanguínia.

Read more

Què caracteritza un vi jove?

Un vi jove és aquell que és de l’any o aquells vins que no tenen criança en ampolla o bóta, presenten un sabor molt agradable en boca, pocs tanins i aromes primàries pronunciats, són ideals per gaudir o per maridar amb àpats lleugers.

Els vins joves, per regla general, presenten molt poca maceració entre la pell i el most i cap o molt reduïda estada en bóta, els seus sabors primaris i secundaris tan marcats provenen del raïm i de la fermentació controlada a temperatures que oscil·len entre els 24 i 25 ° C. el seu consum en l’any permet gaudir dels seus excel·lents propietats organolèptiques.

Rosats joves

Els rosats són els vins joves de major consum en l’any de producció, a causa que la seva singular color és producte d’una curta maceració, ja que en curt temps es tornen brillants o molt apagats, se’ls considera com els vins de l’any més autèntics i poden degustar-se poc temps després de ser embotellats per tastar i gaudir de les seves propietats.

Blancs joves

Els vins blancs joves tenen molt poca maceració i en alguns casos cap; les seves armes florals i fruiters provenen del tipus de raïm emprada i la fermentació a temperatura constant a 20 o 22 ° C.

Negres joves

Els vins negres joves es produeixen de forma tradicional trepitjant el raïm i barrejant pells i most, després es fermenten a baixa temperatura perquè puguin aprofitar el potencial aromàtic del raïm; també es poden produir a través de maceració carbònica, que els permet obtenir una agradable aroma afruitat.

Indicacions Geogràfiques en els Vins de la Rioja

S’han incorporat noves normatives a la Denominació d’Origen Qualificada Rioja per millorar el seu procés de competitivitat. Les indicacions geogràfiques afegides amb la normativa complementaran les categories tradicionals que tots coneixem sobre l’envelliment de el vi en bota.

Aquestes indicacions han de ser considerades per les zones geogràfiques així que aquí te les deixarem:

Vi de Zona

Aquesta categoria està basada en les 3 diferents zones de producció de vins. Aquí podem trobar 3 zones, la Rioja Alabesa, Rioja Alta i Rioja Oriental.

Ara la comercialització dels vins serà classificada per Zona Rioja Alvesa, Zona Rioja Alta i Zona Rioja Oriental en comptes de subzones com es coneixien anteriorment.

Requisits:

  • El celler ha d’estar ubicada a la zona descrita a l’etiqueta
  • Els raïms han de provenir en un 85% d’aquesta zona. La resta ha de ser d’àrea limítrofa
  • La vinculació de les vinyes limítrofs per al 15% dels raïms, ha de tenir al menys 10 anys i ha de ser exclusiva
  • L’elaboració, criança i embotellat ha de realitzar a la zona

Vin de Municipi

Els vins podran ser elaborats en els 144 municipis del territori. La Rioja compta amb 118, Àlaba 18 i Navarra amb 8. L’etiquetatge serà “Vi de” Seguit de l’municipi on està elaborat.

La normativa indica que l’elaboració de vins s’ha de fer en un celler dins d’aquest municipi i amb raïm i instal·lacions en el mateix municipi.

Vinyes Singulars

Aquesta indicació vincularà paratges, amb extensions geogràfiques més petites que la dels vins de municipi. En aquests paratges hauran de ressaltar característiques agrogeológicas i climatològiques que creuen una diferència amb l’entorn.

En aquests paratges s’obtindran vins amb trets i qualitats singulars. Així podran vincular la seva procedència i destacar la seva qualitat.

Requisits:

  • El raïms ha de procedir únicament de l’paratge qualificat com vinya singular
  • L’edat de la vinya no ha de ser inferior a 35 anys
  • Producció màxima de raïm de 5000kg / ha en varietats negres i 6922kg / ha en varietats blanques.
  • Doble valoració qualitativa
  • Valoració final Excel·lent

Parts del raïm (per a l’elaboració de el vi)

Sense raïm no podríem fer vi. Per poder elaborar el vi, s’utilitzen algunes parts del raïm, per això t’ensenyarem a reconèixer aquestes parts i quina és la seva funció en l’elaboració del vi.

Els raïms de raïm es donen en el Vinya, arbre utilitzat comunament per elaborar el vi. L’espècie més utilitzada és la Vitis Vinifera. En aquests raïms podem trobar les parts del raïm, com el són la rapa, la pell, la polpa, la pruïna i la llavor. No totes les parts són utilitzades per al vi, així que t’ho explicarem.

Polpa

Aquesta és la part més important del raïm, és la seva part interior. Conté tots els components que arribarà a el vi finalitzat. S’utilitza per elaborar el most, que és el producte inicial per a la començar l’elaboració de el vi. Hi podrem trobar els sucres, líquids i àcids que faran possible la fermentació alcohòlica del vi.

Pell

La pell conté en la seva capa exterior la pruïna, una capa amb aspecte cerós que és important per contenir llevats que afavoriran la fermentació. La part interior de la pell, aporta els components fenòlics amb característiques organolèptiques. A més, s’encarrega de la pigmentació del vi.

Rapa i Llavors

Aquestes dues parts tenen poca rellevància en l’elaboració del vi. Es té cura de no trencar les llavors per no aportar característiques amargues a el vi. D’altra banda, la rapa s’utilitza en només alguns vins durant el procés de fermentació alcohòlica.

Indicacions Geogràfiques del Vi a la UE

Actualment en el marc legal de l’EU els vins poden pertànyer a dues categories; La categoria de Vins amb Indicació Geogràfica o la categoria de vins sense indicació. Dins del que són les categories de vins amb indicació geogràfica, trobem dues classificacions, la Denominació d’Origen Protegida i la Indicació Geogràfica Protegida.

Denominació d’Origen Protegida (DOP)

Aquests són els vins que la seva qualitat i característiques són exclusivament degudes a la seva procedència geogràfica. El 100% del raïm utilitzades per elaborar-provenen de la zona geogràfica de producció i tenen lloc en aquesta zona. S’han d’obtenir de varietats de raïm de Vitis Vinifera.

Indicació Geogràfica Protegida (IGP)

Aquests vins posseeixen qualitat, reputació i característiques del seu origen geogràfic. El 85% dels raïms de procedir de la zona geogràfica exclusiva d’origen i la seva elaboració ha de ser en la mateixa àrea geogràfica. S’obtenen de varietats de la Vitis Vinifera i altres espècies del gènere Vitis.

Nova Normativa

La normativa indica que l’Organització del Mercat Vitivinícola realitzarà el reconeixement de les indicacions geogràfiques i les denominacions mitjançant la Comissió d’aquesta organització. El procediment d’inclusió del registre comunitari resultarà semblant al de DOP o IGP de la resta dels productes que tinguin origen agrícola.

La nova normativa també permet que qualsevol vi elaborat fora de les fronteres es trobi protegit dins de la UE sol·licitant-ho, sempre que compleixi amb els requisits de normativa, qualitat i característiques com Vi DOP o Vi IGP.

Consells per ser un bon tastador de vins

A l’hora del tast de vins, no hi ha manera de ser un pròdig, simplement és una habilitat que s’adquireix amb bona pràctica i amb molt desenvolupament dels sentits per gaudir del bon vi. Per això, t’ensenyarem alguns bons consells per ser un bon tastador de vins.

Utilitza correctament els sentits

Amb això parlem de l’olfacte i el gust. Potser ens trobem en un problema, cada vi que provem per a tastar-lo ha de ser apreciat. Però això amb molta cura, hem de ser objectius a l’hora del tast. Després de tastar un vi és recomanable netejar el nostre olfacte i el nostre gust amb altres olors i sabors.

Deixa enrere la teva favoritisme

Cada tastador té gustos afins als vins, però a l’hora de un bon tast de vi, cal que els oblidem. Tots els vins han de apreciar-se per la seva qualitat i no per la teva opinió personal.

No et deixis portar per la marca

Si ja coneixes la marca del vi o simplement et sembla que la coneixes, no et preocupis. Gaudeix de la seva aroma i sabor i deixa’t sorprendre quan et indiquin les dades d’aquesta collita.

Puntuant un vi

Els tastadors més experts donen la seva puntuació restant les mancances del vi, d’aquesta manera és més senzill. D’altra banda, sempre cal puntuar d’acord la categoria en la qual trobes en el tast.

Reafirmar la nostra fitxa

És probable que després d’una estona els vins tinguin canvis molt lleugers però que et podrien ajudar a confirmar la teva fitxa de puntuació o solucionar algun dubte que hagis tingut al moment de puntuar algun vi.

No et deixis portar per l’edat

Alguns vins vells poden anonadarte, però no per això té una gran puntuació. És important que reconeguis el valor dels vins vells, encara que tinguin un fort gust, es perden matisos i resulten ser plans. És important que valors aquest vi en funció a les característiques que manté més fresques al pas del temps.

Tips per al bon maridatge del vi i les postres

Si es vol aconseguir un bon maridatge el vi seleccionat de ressaltar les característiques de les postres, el vi de complementar el sabor del plat, de manera que cal considerar la seva quantitat de sucre, el seu grau d’acidesa i la intensitat del seu sabor; seguidament deixem alguns tips que ajudaran a combinar adequadament vins i postres.

  • Intensitat dels sabors: quan es tracta de maridar vins i postres s’han de compensar els sabors, quan les postres té un gust intens s’ha de complementar amb un vi intens per harmonitzar els seus sabors.
  • Grau d’acidesa del vi: els vins amb elevada acidesa combinen molt bé amb postres que incloguin en els seus ingredients fruites amb acidesa natural.
  • Dolçor del vi: al maridar vins i postres no s’ha de fer una competència entre la dolçor de tots dos, s’ha de buscar una harmonia perquè puguin complementar-se.
  • Les postres amb xocolata: la quantitat de cacau que contingui la xocolata influeix en la dolçor de les postres i en el maridatge amb els vins
  • Les postres a força de xocolates amargs amb molt cacau combinen molt bé amb vins negres cabernet sauvignon o merlot, igual que amb els tempranillos que tenen notes de fruits vermells.
  • Les postres a base de xocolata amb 50% de cacau mariden a la perfecció amb negres dolços com els portos; el xocolates de llet combinen molt bé amb vins dolços a base de pinot noir.
  • Les postres amb xocolata blanca, per ser dolços i cremosos combinen amb vins dolços naturals, especialment els elaborats a força de moscatell.
  • Les postres amb crema pastissera mariden molt bé amb vins escumosos com els caves o els escumosos semisecs.
  • Les postres amb fruites van molt bé amb els vins dolços amb notes fruiters.
  • Les postres amb fruita seca mariden molt bé amb els vins amontillats.